sábado, 22 de enero de 2011

L´estel















L´estel.
Plorava un estel.


Ningú no sabia 
d´on venia el plor,
tan lluny es sentia.


Les ll´ágrimes queien
damunt de les flor
i el olor es desfein.


Plorava un estel.


Els sospirs rasaven 
les vores del mar
i les arrisaven.


Entre la blancada
l´ocell té la ploma
tota esborronada.


Plorava un estel


Per qué?Qui ho sabria?
Són coses del cel.